La cabra salvatge al Pirineu
La cabra o herc, fins a començament del segle XX, compartia hàbitat amb l’isard, tot ocupant els indrets més alts i accidentats de la cadena muntanyosa. Molt esquerpa i poc gregària, tenia una ponderació gastronòmica important entre els habitants del territori. En alguns cellers de cases pairals de l’alt Pirineu encara hi ha els recipients de terracota típics, i se’ls continua dient “es tupines de confitat d’herc”. En aquella època la caça era una activitat més aviat recol·lectora amb la finalitat d’obtenir proteïna per a la subsistència familiar.Finalment, cal dir que, tractant-se d’una espècie tan peculiar, pel que fa a l’hàbitat de zones altes, no entrarà en conflicte amb els interessos del sector agroramader del territori.
La cabra o herc, fins a començament del segle XX, compartia hàbitat amb l’isard, tot ocupant els indrets més alts i accidentats de la cadena muntanyosa. Molt esquerpa i poc gregària, tenia una ponderació gastronòmica important entre els habitants del territori. En alguns cellers de cases pairals de l’alt Pirineu encara hi ha els recipients de terracota típics, i se’ls continua dient “es tupines de confitat d’herc”. En aquella època la caça era una activitat més aviat recol·lectora amb la finalitat d’obtenir proteïna per a la subsistència familiar.Finalment, cal dir que, tractant-se d’una espècie tan peculiar, pel que fa a l’hàbitat de zones altes, no entrarà en conflicte amb els interessos del sector agroramader del territori.
